Presentacio Caliu

De Caliu.cat
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Francesc s'ha ofert per fer una xerrada d'una hora sobre Caliu i hem quedat que intentaríem muntar un esquema per ajudar-lo.

Què és Caliu

  • un grup de gent diversa aplegada a l'entorn de dos conceptes: el programari lliure i la llengua catalana
  • hi ha característiques +/- comunes +/- derivades de les anteriors
  • oberts . Predisposició al debat, a compartir experiències, opinions.
  • curiosos. +/- tècnics, +/- científics però en general interessats en aprendre.
  • crítics. Les trabes al programari lliure és un tema recurrent.
  • proactius? El que no ens arreglem nosaltres no hem d'esperar que ens ho arreglin
  • oberts a tots els països catalans (i tot el món, en català). Especialment a la llista. Presencialment ens trobem més sovint gent del Principat.
  • grup.
  • molts ens coneixem de fa molts anys, alguns van arribant alguns marxant...
  • l'organització és bastant cadascú fa el que vol i (tant de bó) entre tots ho fem tot.

Llistes de correu

Molta més gent que a les reunions presencials, clar: entre 10 i 130 missatges/mes

temes

  • informàtics: quin programa hi ha per tal? com configuro qual?
  • logístics: on fem la següent reunió? qui vol fer una xerrada pel DLP? Podeu penjar cartells anunciant l'acte?
  • polítics: neutralitat de la xarxa, legislació rellevant al programari lliure...
  • de consum : quin portàtil em compro per posar-li programari lliure? telèfons intel·ligents lliures?
  • etc.

altres llistes

  • esdeveniments.
  • patents. Inactiva.

Què fem

  • DLP: internacional, setembre, primer paradeta al carrer, ara xerrades/tallers.
  • festes d'instal·lació: Si ens en demanen. Poques.
  • miralls: paquets i isos de distribucions
  • ftp : servidor primari de distribucions més locals
  • 150 usuaris al dia, 1 Tb d'espai FTP. Xarxa gràcies a la UPC.
  • blog, planet, wiki
  • patrocini de les JPL
  • traducció?: més aviat a cada projecte, però si cal orientar voluntaris es fa
  • te, cervesa, madalenes, grup social, omplir tardes de dissabtes...

Com a associació

  • Inscrita a Justícia
  • Junta, assemblea, estatuts...
  • Quota de 30 €/any (10 € estudiants) (20 € jubilats/aturats/des). Dret a vot, presentar-se junta i tal, correu, blog i descomptes a O'Reilly. Fora d'això, cap diferència entre socis i simpatitzats. La majoria no sabem qui és soci si no ho mirem.
  • Primer passeu-vos per la llista i reunions i si voleu ja us fareu socis.
  • gairebé tothom està a altres grups. Conèixer Caliu també pot servir per conèixer altres grups.
  • associació bessona a la UPC

Què ha estat

  • El 24 de febrer de 1999. Eduard Fabra envia un missatge a Vilaweb i l'1 de març surt la notícia de la creació del primer grup d'usuaris i usuàries de GNU/linux en català.
  • Fusió amb la iniciativa del Francesc Genové AULLUC (Associació d’Usuaris de Linux en LlengUa Catalana).
  • Epopeia estatutària.
  • muntem el primer servidor (Carbassa) amb peces arreplegades. Els dos servidors següents amb donacions.
  • migració de llistes de sourceforge a la Càtedra del Programari Lliure de la UPC.
  • articles puntuals en publicacions com Coneixement i Societat (gencat)
  • 2002-2005 Campanya contra la directiva de patents de programari amb altres grups europeus.


Què serà, serà...?

  • Serà el que GNU voldrà... I GNU som tots els que estimem la llibertat.
  • el futur de Caliu depen de la gent que s'hi apunti i les aportacions que hi facin
  • la idea és seguir defesant com poguem el programari lliure en llengua catalana, fent-ne difusió, promoure'l, col·laborar en la lluita contra les amenaces al programari lliure, els seus usuaris i la ciutadania digital en general
  • El més probable és que seguim sent una colla d'amics
  • Com més gent, més bon rotllo i més energia hi posem més coses farem.


Per què participar en una comunitat

Perquè els humans som animals socials (vaja, la majoria).

Per teràpia de grup de franc. És molt dur saber que tens raó i la resta del món s'equivoca, per això va bé juntar-te amb uns quants altres que tenen interessos semblants i ja entenen unes quantes coses i comprovar que és només la resta del món menys uns quants que s'equivoquen... o que tu també t'equivoques a vegades...

Per aprendre d'altres. Com més afí és el grup amb qui et mous més probabilitats de poder aprofitar experiències d'altres.

Per aprendre a treballar. Les eines i bones pràctiques utilitzades en programari acostumen a ser les millors del moment. Des d'eines de control de versions distribuïdes, a gestió de configuracions i dependències, programació multiplataforma o comunicació eficient per correu electrònic. La forma de col·laboració en equips dispersos en espai i horaris, amb motivacions i experiències diferents posa els requeriments més exigents als fluxes i eines. Si t'hi acostumes, la feina al teu lloc de treball no et suposarà cap gran esforç.

Per aprendre a aprendre. Treballar amb programari sense secrets i amb experts disposats a contribuir et fa més conscient de que hi ha moltes coses que no saps, però molt poques que no puguis saber, que aprendre és una feina quotidiana més, una aptitud natural com respirar.

Per fer alguna cosa útil. Treballar està bé per guanyar diners, però dedicar el temps a alguna cosa que creus que serveix d'alguna cosa no ho pot fer tothom a la feina. Qui té el cul llogat no seu on vol. I passar-te la vida sabent que no has fes res d'útil n'hi ha que ens fa poca gràcia (t'hi acostumes, però no fa gràcia).

Perquè hi ha massa coses per fer al món com per anar 100 % per lliure. Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol). Tot és una feinada, no trobeu? Posem-nos-hi entre tots, no?

Per estalviar-te feina. No es tracta només d'agafar la feina que han fet els altres sinó d'adaptar-la als teus propòsits i d'influir en la seva evolució. El programari no és un producte acabat sinó una obra en evolució. Treballar desconnectat implica haver de repetir les adaptacions i veure que desapareixen les característiques que feies servir per falta d'interès.

Per mantenir viva la font de recursos que utilitzes.

Per passar-t'ho bé. Fer coses és més divertit que consumir entreteniment enllaunat. Fer coses amb altra gent que té els mateixos interessos és més agradable i les relacions col·laboratives sempre es fan de més bon humor que les competitives.

Perquè a internet ningú sap que ets un gos/gossa. Morin les webcams! Bup!

Perquè mola. És evident, no? Mireu la quantitat de programari lliure que s'ha fet en col·laboració, si no fos agradable treballar així no existiria, no?

Per autoestima. No és fàcil triomfar amb certs paradigmes vitals competitius. El mecanisme de control és mantenir-te permanentment frustrat. És molt més fàcil trobar el teu lloc en una comunitat col·laborativa i descobrir que potser no ets ros/sa, alt/a i d'ulls blaus, somriure d'anunci televisiu i tens 5 volums d'agenda plens de contactes del teu sexe preferit, potser no dobles el sou cada sis mesos i condueixes un cotxe esportiu (encara no tens xofer?) o potser no ets una mare omniscient, un fill amatent o un superheroi volador però coneixes una gent que valora el temps/criteri/experiència/habilitats/coneixement/etc. i sou capaços de fer coses junts.

Per superar jerarquies. Treballar en meritocràcies pot ser bastant agraït. No és el mateix que et portin la contrària convencent-te de que tenen raó que dient-te que qui paga mana, que no hi ha temps per a altres consideracions o que algú ha de prendre la decisió i aquesta és la que ha pres. El fet de poder plegar en qualsevol moment és agradable fins i tot durant el temps que et quedes.

Perquè de capullos ja se'n troben per carrer, la gent maca te l'has de buscar.

Perquè al Malea fan unes infusions molt bones. I unes magdalenes que enamoren. I són bona gent.

Perquè hi ha comunitats per donar i per vendre: KDE, Ubuntu, Drupal, Perl Mongers, Viquipèdia, guifi.net, Ex, hacklabs, Softcatalà, Mozilla... fins i tot Caliu. Comença per la feina que t'agradaria fer, posa-t'hi i trobaràs el teu grup.