Administracions/CartaPresident

De Caliu.cat
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Redactat definitiu de la carta tramesa al President de la Generalitat de Catalunya exposant-li els motius pels quals creiem que és urgent que la Generalitat lideri la implantació del programari lliure al nostre país.

Podeu baixar-vos la carta definitiva en PDF i també l'original en LaTeX.


[0.1 alineat a la dreta]

Email: junta@caliu.cat

Url: http://www.caliu.cat

[0.2]

Molt Honorable Senyor Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

Palau de la Generalitat, plaça de Sant Jaume

Barcelona


[1]

Permeteu nos, en primer lloc, felicitar-vos per la vostra recent elecció com a president de la Generalitat de Catalunya. Desitgem de tot cor que, des d'aquesta posició de responsabilitat, pugueu treballar molt en benefici del país. És, precisament, amb el desig d'aportar-hi el que estigui en les nostres mans que avui ens dirigim a vós des de la nostra associació.

[2]

Probablement, haureu sentit parlar del programari lliure. La Free Software Foundation defineix com a tal aquell que, a través de la seva llicència, atorga a l'usuari les anomenades quatre llibertats:

  • 0 - la llibertat d'executar el programa per a qualsevol propòsit;
  • 1 - la llibertat d'estudiar com funciona el programa i d'adaptar-lo a les pròpies necessitats;
  • 2 - la llibertat de distribuir-ne còpies;
  • 3 - la llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores.

[3]

Des de la nostra associació, valorem per damunt de tot els beneficis ètics del programari lliure i dels sistemes GNU/Linux en particular i considerem que són raons suficients per impulsar-ne l'ús. Tanmateix, som conscients que qui té la responsabilitat d'administrar el país pot estar més interessat en els beneficis econòmics que aquest recurs pot aportar a la societat; tot seguit, intentarem exposar-ne una breu mostra.

[4]

La llibertat 0 ens permet evitar restriccions que patim des l'usuari domèstic fins a empreses i administracions públiques: programes que no es deixen reinstal·lar ni canviar d'ordinador; llicències que limiten la quantitat d'ordinadors on podem instal·lar un programa, o «llibres electrònics de text» (per dir-los d'alguna manera) que s'autodestrueixen al cap d'un curs.


[5]

Ha estat la llibertat 1 la que ha permès que milers de voluntaris, (ara sols, ara organitzats i coordinats) poguessin traduir al català els programes i els sistemes lliures, de tal manera que han esdevingut una eina de normalització lingüística indispensable i a un cost gairebé nul (a diferència del programari de propietat, que ens posa tota mena de traves o ens fa pagar una mena d'impost lingüístic).

[6]

La llibertat 2 ha reduït el preu final del producte fins gairebé anul·lar-lo: per a l'usuari final, el cost d'una còpia instal·lable d'un sistema GNU/Linux no va més enllà del valor del CD on l'ha enregistrat. Això té l'efecte de reduir l'escletxa digital (redueix costos en empreses, institucions públiques i famílies, i facilita a tothom l'accés a les TIC).

[7]

La llibertat 3 ha permès que els sistemes lliures (GNU/Linux, FreeBSD, OpenSolaris, etc.) evolucionessin molt més de pressa que qualsevol altre producte similar, destacant per llur fiabilitat, estabilitat, flexibilitat i resistència al programari maliciós (els coneguts com a «virus» i similars).

[8]

A més a més, l'ús del programari lliure i dels formats oberts aporta altres aspectes molt positius, tant pel que fa a l'administració pública o privada com per a l'usuari individual: garanteix l'accés als documents en el futur, fins i tot si hom decideix canviar el programari amb què s'elaboren; permet canviar en qualsevol moment de proveïdors de programari o de serveis d'assistència tècnica, ja que no ens lliga a cap programari de propietat ni a cap format tancat de documents; dificulta els monopolis de facto i fomenta la lliure competència; permet adaptar el programari a les necessitats reals de l'usuari sense cap tipus d'impediment legal o tècnic.


[9]

Són moltes les administracions públiques d'arreu del món (Extremadura, Andalusia, Mèxic, Veneçuela, Brasil, Equador, Índia, Xina, Viena, Munic, Birmingham, França, Itàlia, Tirol del sud, Unió Europea) que ja han descobert aquests avantatges i van migrant progressivament cap al programari lliure, exercint, així, el seu paper de lideratge de la societat.


[10]

Des de la nostra associació creiem, doncs, que l'adopció i la implantació del programari lliure (i dels sistemes GNU/Linux en particular) per part de la Generalitat de Catalunya aportaria grans beneficis al nostre país, encara més importants en un moment de crisi com l'actual. Tenir un major control del que realment fan els programes dels nostres ordinadors; poder adaptar aquests programes a les necessitats reals de la nostra societat; garantir l'accés, ara i en el futur, a tota la documentació de l'administració pública en formats digitals; garantir la presència de la llengua catalana als nostres ordinadors sense dependre d'empreses estrangeres; reduir costos en llicències i manteniment; impulsar el sector informàtic català i molts altres avantatges, no són pas luxes ni capricis, sinó necessitats reals de la societat catalana: només la iniciativa del Govern de Catalunya hi pot fer front.


[11]

És un tòpic dir que els moments de crisi són moments d'oportunitat. De vegades, però, els tòpics l'encerten, i aquest podria ser un d'aquells moments. En qualsevol cas, Catalunya no es pot permetre seguir endarrerida en el camp de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, i el programari lliure és l'eina que més ens pot ajudar a avançar en aquest àmbit: Catalunya no pot viure d'esquenes al programari lliure per més temps.

[12]

Senyor President, des de la nostra associació us proposem que, en l'àmbit de les administracions de Catalunya, lidereu la implantació dels sistemes lliures, del programari lliure i dels formats oberts.


[13]

Aprofitem l'avinentesa per saludar-vos ben atentament.


Barcelona, març de 2011

Caliu, Associació d'usuaris i usuàries de GNU/Linux en llengua catalana