Mostra la font per a Administracions/CartaPresident/txt

<pre>
                                            < Dades del remitent >

Molt Honorable Senyor Artur Mas,
president de la Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat, plaça de Sant Jaume
Barcelona

                                                    < Lloc, data >

Molt Honorable Senyor Artur Mas

Permeteu-nos, en primer lloc, felicitar-vos per la vostra recent elecció com a
president de la Generalitat de Catalunya. Desitgem de tot cor que, des
d’aquesta posició de responsabilitat, pugueu treballar molt en beneﬁci del
país. És, precisament, amb el desig d’aportar-hi el que estigui en les nostres
mans que avui ens dirigim a vós des de la nostra associació.

Probablement, haureu sentit parlar del programari lliure. La Free Software
Foundation deﬁneix com a tal aquell que, a través de la seva llicència, atorga
a l’usuari les anomenades quatre llibertats:

 0. La llibertat d’executar el programa per a qualsevol propòsit;
 1. La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les
    pròpies necessitats;
 2. La llibertat de distribuir-ne còpies;
 3. La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores.

Des de la nostra associació, valorem per damunt de tot els beneﬁcis ètics del
programari lliure i dels sistemes GNU/Linux en particular i considerem que són
raons suﬁcients per impulsar-ne l’ús.  Tanmateix, som conscients que qui té la
responsabilitat d’administrar el país pot estar més interessat en els beneﬁcis
econòmics que aquest recurs pot aportar a la societat; tot seguit, intentarem
exposar-ne una breu mostra.

 - La llibertat 0 ens permet evitar restriccions que patim des l’usuari
   domèstic ﬁns a empreses i administracions públiques: programes que no es
   deixen reinstal·lar ni canviar d’ordinador; llicències que limiten la
   quantitat d’ordinadors on podem instal·lar un programa, o «llibres
   electrònics de text» (per dir-los d’alguna manera) que s’autodestrueixen al
   cap d’un curs.

 - Ha estat la llibertat 1 la que ha permès que milers de voluntaris, (ara
   sols, ara organitzats i coordinats) poguessin traduir al català els
   programes i els sistemes lliures, de tal manera que han esdevingut una eina
   de normalització lingüística indispensable i a un cost gairebé nul (a
   diferència del programari de propietat, que ens posa tota mena de traves o
   ens fa pagar una mena d’impost lingüístic).

 - La llibertat 2 ha reduït el preu ﬁnal del producte ﬁns gairebé anul·lar-lo:
   per a l’usuari ﬁnal, el cost d’una còpia instal·lable d’un sistema GNU/Linux
   no va més enllà del valor del CD on l’ha enregistrat. Això té l’efecte de
   reduir l’escletxa digital (redueix costos en empreses, institucions
   públiques i famílies, i facilita a tothom l’accés a les TIC).

 - La llibertat 3 ha permès que els sistemes lliures (GNU/Linux, FreeBSD,
   OpenSolaris, etc.) evolucionessin molt més de pressa que qualsevol altre
   producte similar, destacant per llur ﬁabilitat, estabilitat, ﬂexibilitat i
   resistència al programari maliciós (els coneguts com a «virus» i similars).

A més a més, l’ús del programari lliure i dels formats oberts aporta altres
aspectes molt positius, tant pel que fa a l’administració pública o privada com
per a l’usuari individual: garanteix l’accés als documents en el futur, ﬁns i
tot si hom decideix canviar el programari amb què s’elaboren; permet canviar en
qualsevol moment de proveïdors de programari o de serveis d’assistència
tècnica, ja que no ens lliga a cap programari de propietat ni a cap format
tancat de documents; diﬁculta els monopolis de facto i fomenta la lliure
competència; permet adaptar el programari a les necessitats reals de l’usuari
sense cap tipus d’impediment legal o tècnic.

Són moltes les administracions públiques d’arreu del món (Extremadura,
Andalusia, Mèxic, Vene- çuela, Brasil, Equador, Índia, Xina, Viena, Munic,
Birmingham, França, Itàlia, Tirol del sud, Unió Europea) que ja han descobert
aquests avantatges i van migrant progressivament cap al programari lliure,
exercint, així, el seu paper de lideratge de la societat.

Des de la nostra associació creiem, doncs, que l’adopció i la implantació del
programari lliure (i dels sistemes GNU/Linux en particular) per part de la
Generalitat de Catalunya aportaria grans beneﬁcis al nostre país, encara més
importants en un moment de crisi com l’actual. Tenir un major control del que
realment fan els programes dels nostres ordinadors; poder adaptar aquests
programes a les necessitats reals de la nostra societat; garantir l’accés, ara
i en el futur, a tota la documentació de l’administració pública en formats
digitals; garantir la presència de la llengua catalana als nostres ordinadors
sense dependre d’empreses estrangeres; reduir costos en llicències i
manteniment; impulsar el sector informàtic català i molts altres avantatges, no
són pas luxes ni capricis, sinó necessitats reals de la societat catalana:
només la iniciativa del Govern de Catalunya hi pot fer front.

És un tòpic dir que els moments de crisi són moments d’oportunitat. De vegades,
però, els tòpics l’encerten, i aquest podria ser un d’aquells moments. En
qualsevol cas, Catalunya no es pot permetre seguir endarrerida en el camp de
les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, i el programari
lliure és l’eina que més ens pot ajudar a avançar en aquest àmbit: Catalunya no
pot viure d’esquenes al programari lliure per més temps.

Senyor President, des de la nostra associació us proposem que, en l’àmbit de
les administracions de Catalunya, lidereu la implantació dels sistemes lliures,
del programari lliure i dels formats oberts.

Aproﬁtem l’avinentesa per saludar-vos ben atentament.


</pre>